Laura i Raül...

DomoNation.com: Laura y Raul by Silviaa


Like it? Create your own at DomoNation.com. It's free and fun!

Senderisme.Barranc del llop

VISITEM LA FIRA

Fira d'abril a Sumacàrcer.

Els dies 9 i 10 d'abril es va celebrar la FIRA DE SUMACÀRCER, van participar les asociacions del poble: penya bauera, els quintos 2012, els festers, Balla amb Nosaltes, llibres, boixets, etc.
Ens ho vam passar molt bé aquell dia. Va ser un dia divertit i emocionant.

Excursió a Requena.

El dia 31 de març tots els alumnes de l'escola de Sumacàrcer vàrem anar a Requena.

Visitàrem el celler de Torre Oria i la vaqueria de San Ramon.

Primerament anàrem al celler:

• Ens donaren a provar most de vi.

• Ens mostraren les bodegues on hi havia milers de botelles de cava. Els passadissos estaven obscurs i frescos. Alguns tenien teranyines i pols. No podíem parlar en veu alta perquè les botelles podien esclafir.

Tot seguit anàrem a una de les vaqueries més grans de tota Europa, on hi ha 2500 vaques i un bou.

• Entrarem en l'autobús a la nau on estava el menjar de les vaques.

• Després passarem a la sala on es munyia a les vaques de forma mecànica.
• A continuació visitarem les vaques malaltes.
• Per últim anàrem a veure els vedells i les vedelles. També vam veure com feien la llet per als vedells, es fa amb aigua i llet en pols.

Quan va passar un temps varem anar a dinar a un parc on vam poder jugar un poc.

Per últim tornarem al poble. Ens ho varem passar genial!!

Pep i els seus amics.

Pep era un xiquet de 12 anys, fill d’un canrnicer. Sa casa sempre feia una olor especial: de xoriços, llonganisses, botifarres… era una carnisseria amb molta clientela.

Pep era alt com un pi de cabell castany, ulls blaus com el mar. Tenia la cara fina, el nas allargat i la boca menuda. Li agradava vestir amb pantalons vaquers i samarretes de colors i unes esportives, es simpàtic alegre i un poc atrevit.

Un dissabte pel matí, Pep i els seus amics Marina, Albert i Jaume se n'anaren cap al riu, feia un sol brillant i el cel estava ras. Arribaren a les penyetes des d’on és tiraven de cap i de formes divertides al riu.

Una estona després de nadar, es menjaren una pizza boníssima de quatre formatges,

Marina i Albert era la primera vegada que anaven a nadar a les penyetes.

Al cap d’un temps es tornaren a tirar a l’aigua. Un corren tal s’emporta a Marina i Albert fins a una cova. Estaven tan asustats que no podien mantindre de peu.

Pep i Jaume escoltaren els crits d'auxili dels seus amics.

Pep i Jaume anaren a buscar-los, i es trobaren a la cova Vora- Riu, en tornar a casa ho celebraren fent un sopar a tota classe de entovit.

E.F aprenem a fer pilotes de malabars.

En el segon trimestre vam fer unes activitats amb tot tipos de objectes de circ, com:

• Els diables.
• Els plat xines.
• Les borles.

Dia Internacional de la Dona.

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per la Organització de les Nacions Unides (ONU). És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme. Aquest dia conmemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general.

Es celebra des del dia 19 de març de 1911.

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.

L'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

En la celebració del dia de la dona treballadora no podem oblidar les condicions de treball inhumanes, les violacions, el masclisme, les calamitats, misèries i explotació a les quals la dona porta sent sotmesa durant moltíssims segles.

Apostem unes condicions de treball dignes, per la igualtat d'oportunitats, per unes relacions basades en la solidaritat, respecte i tolerància a l'altre sexe, a l'estranger, al que sigui diferent per la raó que sigueix.

                                                                              

                                                                 

Quan anava a classe d'infantil.

Em diuen Silvia, i tinc 11 anys, i vaig a 6é de Primaria del C.R.A Escoles del Xúquer.

Ara tinc de professora a Pepa, però quan tenia 3 anys tenia a Feli.

Quan vaig entrar a classe vaig veure a tots els meus companys més dos xiquets més, es diuen: Luli i Àngel.

Vam fer una assemblea i ens vam presentar un per un.

Jugàvem en la cuineta de fusta, a metges i a moltes coses més. Era molt divertit pintar amb aquells colors grossos.

Un dia, quan feim una activitat, Luli jugant amb les tisores es va fer un tall als llavis i tots li deien que s'havia pintat els llavis de roig.

A l'hora del pati, jugant a tenderes, vaig estacar el cap en els barrots del tobogan, vaig tirar a eixir i no vaig pode. Tres o quatre xiquetes van cridar a Feli i ella em va traure.

Judith, tornat del pati, es va pegar contra el pilar en la cara , i es va fer un tall i es va fer sang, va anar al metge i li van dir que anara a l’hospital. Al dir-nos que estava en l’hospital ens van preocupar prou.

El dia de Carnestoltes vam fer una espasa de cartró i cadascú la va pintar com va voler. Aquell dia ens vam disfressar de gat amb botes.

En Nadal també li vam cantar una cançoneta al Pare Noel, i ell ens va fer un detallet.

Jo sempre que el veia es començava a plorar perquè em feia un poc de por, i Feli es posava al meu costat per que no plorava.

Les mares ens feien xocolate, i Javier agafà la bamba i la va estacar dins del got. Es va fer un desastre!!.

Serrat Pare

Concurs Literari Conte Sambori.

L'alumnat de 6é de Primària an concursat un any més al concurs del Conte Sanbori. Tots an fet uns contes molts bonics, com ja sabreu em treballat molt dur per ha que ixca molt bé. Vos vax a dir els noms de cada conte dels meua amics i amiges:

• El somni de Marc Antoni, de Javier Veses Ros.
• Les botes Màgiques, de Davinia Pons Vicent.
• Conilàndia, d'Àngela García Villa.
• La llimera Dolça, de Carla Sanchis Sancho.
• Un succes al Barranc del Llop, d'Inés García Monfort.
• Un problema al pobles de Sam, de Yeray Sanchis Mingez.
• Bel·la i Carles... més que amics?, de Judith Itziar Terol.
• La falda ballarina, d'Alba Cerda Marin.
• La rebel·lio dels joguets, de Javier Lòpez Estarlich.
• La colla de Guillem, de Carlos Alos Carrillo.
• Un Món ple de Música , de Silvia Sancho Pons, el meu.

El conte elegit per a la fase comarcal va ser la REBEL·LIO DELS JOGUETS de Javier Lòpez Estarlich.

Enhorabona a tots els alumnes que an concursat i an fet un bon treball.

El dia de la Pau

La setmana passada vam celebrar el dia de la Pau.

Preparàrem un mural amb el lema CONSTRUIM LA PAU SEMBRANT ACTITUDS POSITIVES DIA A DIA.

Cada actitud l’hem escrit dins d’una colometa de la Pau:

amistat	responsabilitat	cooperació	convivència	bon sentit
solidaritat	unió	alegria	no-violència	compassió
fraternitat	llibertat	respecte	diàleg	calma
concòrdia	ajuda	harmonia	il·lusió	amor

En primer lloc l’alumnat i el professorat vàrem donar material escolar per als xiquets i xiquetes del Sàhara, dins d’una campanya solidaria en favor del poble saharaui.

A continuació l’alumnat de primària va cantar una cançó en favor de la pau. “We are the world”.

Tot seguit els xiquets de primer i segon van llegir una poesia sobre la pau.

També els xiquets de tercer llegiren una poesia.

L’alumnat de quart varen llegir un conte...

Finalment l’alumnat i el professorat van ballar una dansa “La vida es bella”

Les famílies de l’alumnat ens van acompanyar eixa vesprada i van participar en la celebració.

PAU

Tres lletres tan sols

pintaré en la terra

per a que hi haja PAU

i acabe la guerra.

La P. de PARAULES

d'honor i veritat.

També de paciència

i de perdonar.

La A de ALEGRIA,

d'amor, d'amistat.

També d'aprendre

i d'abraçar.

La U d'UNIÓ,

Per a que hi haja cooperació,

diàleg, solidaritat,

esperança i fraternitat.

Zuaires

Poema a la Música

La música és una emoció,

la simfonia de la il·lusió,

és l'esperança de fer

sonar els millors sons.

La música és meravellosa:

és estudiar, aprendre,

és amistat, alegria,

diversió, melodia...

La música és ritme,

és treball, companyerisme,

festa, diversió,

amor, cooperació...

Amb la música,

cantem a l'amor,

a la pau, a la felicitat,

a la vida, a l'amistat...

Denuncia la guerra,

la violència, la injustícia,

la desigualtat, la discriminació,

el sexisme, la contaminació...

Ens canten per a dormir,

i també per a un bon despertar.

Cantem per a jugar i ballar:

la música ens ajuda a SOMNIAR!!!


                                      Inés, Silvia, Carla i Davinia.

Gala Benèfica contra el CÀNCER

El dia 23 de gener es va realitzar a l’Auditori de Sumacàrcer, una gala benèfica contra el càncer.

La gala consistia en diverses actuacions a càrrec de:

-Els alumnes de l’associació de Balla amb nosaltres.

-Els alumnes de l’acadèmia Pas a dos d’Alzira.

-El mag Morfil.

-Duo de percussionistes.

-Els cantants Francisco Diana i Raúl, del programa Un beso i una flor de canal 9.

-Fàtima, cantant de cobla, del programa Alma de copla de canal 9.

-Miguel González Benito, que va interpretar la cançó de Colorines.

-Jose Carreño que va fer un Play-Back de l’opera-rock Jesucristo Superestar.

-Pili Seguí i Javi que feren un ball de saló.

La gala estava organitzada per l’associació Balla amb nosaltres , Associació contra el càncer.

Els beneficis estaven destinats a la investigació d’aquesta malaltia. 

Es va recollir 1400 euros.

Les actuacions varen ser magnífiques.

Color Esperanza

Un mon ple de música

Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Anna. Aquesta xiqueta de 5 anys apunt de cumplir-ne 6, era baixeta amb els cabells de color rossos , i amb els ulls verds.
Ella vivía a un poble molt menut en el qual el nombre de habitants era molt baix .
Anna estaba preparant el seu aniversari en companyia de la seua mare Blanca. Ella va cridar:
- Anna, dus-me el pastissos que están a la cuina!!
Blanca, sa mare va fer el pastis de aniversari, i va posar un 6 damunt, sa mare quan va ancendre el ciri li va dir:
- Bufa el ciri i demana un desig.
Ella va demanar un desig i al dia següent es va veure a un nan que la va dur a un un mon ple de música, ella es va quedar bocavadada al veure aquells homenets tan xicotets que tocaven molts instruments.
Un d’eixos homenets la va ensenyar a tocar el piano, a ella li va agradar molt i es va ensenyar ràpidament.
Despres  va tindre que anar-se’n a casa, i tot seguit li ho va contar a sa mare:
- Mare mare, a que no sas el que m’ha passat?
- Dime filla – respongué la mare.
- Un nan m’ha dut a un mon ple de música i ma ensenyat a tocar el piano.
- Estaras contenta no?, però no será que ho hauràs somiat?
- No mare no, és veritat ! Ja veuras com aquesta vesprada hi anem al mon ple de música.
Sa mare li va dir :
- Doncs prepararé una motxilla per a un llarg viatge.
A la vesprada a l’hora de berenar hi van tocar a la porta i va apreixer un homenet xicotet, que ja coneixia a Anna i la va agafar de la mà i se’n anà amb companyia de sa mare al somni fet realitat de Anna. Aquella vesprada s’ho van pasar d’alló més bé !
Al tornar a casa Anna li digué a la seua mare:
- Mare veus com era veritat?

Comencem un nou blog

Hola!

Em diuen Silvia. Ahir día 11 de gener tots els meus amics vam començar un nou blog. Ens ho van passar pipa.

Jo sóc una xiqueta que toque el clarinet, estúdie música a l'escola de Josep Rosell de Sumacàrcer. També forme part de la Banda Juvenil amb els meus companys de classe.

Jo sóc una xiqueta responsable, ordenada i molt festiva.

M'agrada la música, el ball, i passar-m'ho molt bé amb els meus amics i amigues.