Hi havia una vegada una xiqueta que li deien Anna. Aquesta xiqueta de 5 anys apunt de cumplir-ne 6, era baixeta amb els cabells de color rossos , i amb els ulls verds.
Ella vivía a un poble molt menut en el qual el nombre de habitants era molt baix .
Anna estaba preparant el seu aniversari en companyia de la seua mare Blanca. Ella va cridar:
- Anna, dus-me el pastissos que están a la cuina!!
Blanca, sa mare va fer el pastis de aniversari, i va posar un 6 damunt, sa mare quan va ancendre el ciri li va dir:
- Bufa el ciri i demana un desig.
Ella va demanar un desig i al dia següent es va veure a un nan que la va dur a un un mon ple de música, ella es va quedar bocavadada al veure aquells homenets tan xicotets que tocaven molts instruments.
Un d’eixos homenets la va ensenyar a tocar el piano, a ella li va agradar molt i es va ensenyar ràpidament.
Despres va tindre que anar-se’n a casa, i tot seguit li ho va contar a sa mare:
- Mare mare, a que no sas el que m’ha passat?
- Dime filla – respongué la mare.
- Un nan m’ha dut a un mon ple de música i ma ensenyat a tocar el piano.
- Estaras contenta no?, però no será que ho hauràs somiat?
- No mare no, és veritat ! Ja veuras com aquesta vesprada hi anem al mon ple de música.
Sa mare li va dir :
- Doncs prepararé una motxilla per a un llarg viatge.
A la vesprada a l’hora de berenar hi van tocar a la porta i va apreixer un homenet xicotet, que ja coneixia a Anna i la va agafar de la mà i se’n anà amb companyia de sa mare al somni fet realitat de Anna. Aquella vesprada s’ho van pasar d’alló més bé !
Al tornar a casa Anna li digué a la seua mare:
- Mare veus com era veritat?
