Em diuen Silvia, i tinc 11 anys, i vaig a 6é de Primaria del C.R.A Escoles del Xúquer.
Ara tinc de professora a Pepa, però quan tenia 3 anys tenia a Feli.
Quan vaig entrar a classe vaig veure a tots els meus companys més dos xiquets més, es diuen: Luli i Àngel.
Vam fer una assemblea i ens vam presentar un per un.
Jugàvem en la cuineta de fusta, a metges i a moltes coses més. Era molt divertit pintar amb aquells colors grossos.
Un dia, quan feim una activitat, Luli jugant amb les tisores es va fer un tall als llavis i tots li deien que s'havia pintat els llavis de roig.
A l'hora del pati, jugant a tenderes, vaig estacar el cap en els barrots del tobogan, vaig tirar a eixir i no vaig pode. Tres o quatre xiquetes van cridar a Feli i ella em va traure.
Judith, tornat del pati, es va pegar contra el pilar en la cara , i es va fer un tall i es va fer sang, va anar al metge i li van dir que anara a l’hospital. Al dir-nos que estava en l’hospital ens van preocupar prou.
El dia de Carnestoltes vam fer una espasa de cartró i cadascú la va pintar com va voler. Aquell dia ens vam disfressar de gat amb botes.
En Nadal també li vam cantar una cançoneta al Pare Noel, i ell ens va fer un detallet.
Jo sempre que el veia es començava a plorar perquè em feia un poc de por, i Feli es posava al meu costat per que no plorava.
Les mares ens feien xocolate, i Javier agafà la bamba i la va estacar dins del got. Es va fer un desastre!!.
