Pep era un xiquet de 12 anys, fill d’un canrnicer. Sa casa sempre feia una olor especial: de xoriços, llonganisses, botifarres… era una carnisseria amb molta clientela.
Pep era alt com un pi de cabell castany, ulls blaus com el mar. Tenia la cara fina, el nas allargat i la boca menuda. Li agradava vestir amb pantalons vaquers i samarretes de colors i unes esportives, es simpàtic alegre i un poc atrevit.
Un dissabte pel matí, Pep i els seus amics Marina, Albert i Jaume se n'anaren cap al riu, feia un sol brillant i el cel estava ras. Arribaren a les penyetes des d’on és tiraven de cap i de formes divertides al riu.
Una estona després de nadar, es menjaren una pizza boníssima de quatre formatges,
Marina i Albert era la primera vegada que anaven a nadar a les penyetes.
Al cap d’un temps es tornaren a tirar a l’aigua. Un corren tal s’emporta a Marina i Albert fins a una cova. Estaven tan asustats que no podien mantindre de peu.
Pep i Jaume escoltaren els crits d'auxili dels seus amics.
Pep i Jaume anaren a buscar-los, i es trobaren a la cova Vora- Riu, en tornar a casa ho celebraren fent un sopar a tota classe de entovit.
